 |
| Museo del Holocausto. Washington, D. C. |
Estudio, selección y notas de Carlos Morales.
(En preparación)
Anna Rossell
(1951)
Berlin, Puerta de Brandemburgo
Traducción de Anna Rossell
Berlín, Cora-Berliner-Straße eins
son millones las voces de los muertos hablan
desde el cemento desde la piedra fría y uniforme
del horror clama ensordecedor un inmenso silencio
reclama la presencia de los muertos
es un cemento igual un mismo negro igual
infinita llanura homogénea de la muerte
de sufrimiento igualmente infinito y cotidiano
de incertidumbre igual no tiene nombres el cemento
son tantos millones los nombres gritan al cielo
los nombres y el cielo no responde a tantas voces
la razón enmudece ante estas muertes
la muerte me engulle poco a poco me lleva
por los oscuros pasillos del cemento tienen
un destino cierto es intricado pero cierto me aísla
del exterior la muerte me atrapa en el seno
del laberinto es de cemento de ceniza
esta muerte me atraviesa la piel con dedos finos
esta muerte me hace un nudo en la garganta
me ahoga con mano férrea y decidida esta muerte
la muerte tiene las paredes altas y oscuras
empequeñece reduce evapora del todo esta muerte
el suelo bajo mis pies es inseguro no es llano el miedo
que me posee el ahogo es ondulado no hay cielo
más allá de las paredes tan pequeña me siento en el seno
de la muerte falta el aire en esta oscuridad el cemento
el cemento lo invade todo presencia absoluta
del cemento presencia absoluta de la muerte
es vertical la muerte y horizontal horizontales
son las tumbas de los muertos no ocupan las tumbas
estos muertos ocupan el aire que no hay son de ceniza
de cemento son recuerdo de ceniza del pasado compañía
de ceniza en el presente ceniza por que no sea en el futuro
aquí los caminos son tantos y tantos caminos llevan
al destino cierto conducen al mismo lugar estos caminos
caminos que llevan a más y más caminos
que conducen de nuevo a más caminos repliegues
matizados del sufrimiento alguien de repente atraviesa
a lo lejos el mío alguien más allá me ve desde el suyo
un tercer hombre cruza mi camino vamos solos
son solitarios y de muchos los caminos es solitario y de millones
el destino el camino de la muerte es igual diversamente igual
proviene de distintos lugares aboca al mismo lugar aboca
al mismo lugar aboca al mismo lugar
aboca al mismo
lugar
***
Berlin, Brandenburger Tor
1 berlin, cora-berliner-strasse eins
da sprechen millionen von toten aus dem zement
aus stein einförmig und kalt vom grauen
ohne maß klagt eine dröhnende stille
5 klagt die gegenwart der toten ein
gleichförmiger zement dasselbe eintönige schwarz
endlos einförmige ebene des todes
des leidens ebenso endlos wie alltäglich (jahraus jahrein)
an ewiggleichem zweifel ohne namen der zement
10 millionen namen sie schreien zum himmel
die namen und der himmel schweigt zu all den stimmen
verstand wird stumm vor diesen toten
der tod verschlingt mich nach und nach führt mich
durch dunkle flure von zement sie haben
15 fraglos ein ziel es ist verschlungen aber fraglos es trennt mich
von der außenwelt der tod packt mich im schoß
des labyrinths ist zementierte asche dieser tod
fährt mir durch die haut mit dünnen fingern
dieser tod schnürt mir die kehle zu
20 würgt mich entschieden mit eiserner hand dieser tod
der tod hat hohe dunkle wände
erniedrigt, verstümmelt, löscht aus ohne rest dieser tod
unter den füßen schwankender grund unstet die angst
die mich besitzt ersticken in wellen kein himmel
25 jenseits der wände so klein bin ich im schoß
des todes luftnot in diesem dunkel der zement
durchdringt alles absolute gegenwart von
zement absolute gegenwart des todes
senkrecht ist der tod und waagerecht
waagerechten sind die gräber all der toten
diese toten bevölkern ihre gräber nicht
diese toten bevölkern die luft die es nicht gibt zementierte
asche erinnerung aus asche der vergangenheit gefährten
aus asche in der gegenwart asche für ein morgen ohne sie
hier sind die wege so viele und so viele wege führen
35 zum fraglosen ziel sie führen zum selben ort diese wege
wege die zu mehr und noch mehr wegen führen
wege führen wieder zu weiteren wegen knicken ab
schattiert vom gram mit einem mal quert einer
in der ferne den meinen einer weiter weg sieht mich von seinem
40 ein dritter mann kreuzt meinen weg wir gehen jeder allein
einsam und bevölkert die wege einsam und millionenfach
das schicksal der weg des todes ist gleich mannigfaltig gleich
kommt von andern orten führt zum selben ort führt
zum selben ort führt zum selben ort
führt zum selben
ort
***
Berlín, Porta de Brandemburg
Berlín, Cora-Berliner-Straße eins
parlen milions de morts des del ciment
des de la pedra freda i uniforme de l’horror
clama la immensitat del silenci eixordador
reclama la presència dels absents
és un ciment igual un mateix negre igual
infinita planura homogènia de la mort
de sofriment igualment infinit i quotidià
d’incertitud igual no té noms el ciment
són tants milions els noms criden al cel
els noms i el cel resta mut a tantes veus
la raó emmudeix davant de tantes morts
la mort m’engoleix a poc a poc em porta
pels passadissos foscos del ciment tenen
un destí cert és intricat però cert m’aïlla
del exterior la mort m’atrapa en el si
del laberint és de ciment de cendra
aquesta mort em travessa la pell amb els dits fins
em fa un nus a la gola aquesta mort m’ofega
amb mà potent i decidida aquesta mort la mort
té les parets altes i fosques empetiteix
redueix esvaeix del tot aquesta mort
el sòl sota els meus peus és insegur no és llisa la por
que em posseeix l’ofec és ondulat no hi ha cel enllà
de les parets tan petita em sento dins la mort
hi falta l’aire dins de la foscor el ciment
el ciment ho envaeix tot presència absoluta
del ciment presència absoluta de la mort
és vertical la mort i horitzontal
horitzontals són les tombes de tants morts
no ocupen les tombes aquests morts ocupen
l’aire que no hi ha són cendra de ciment
són record de cendra del passat companyia
de cendra en el present cendra perquè no sigui
en el futur aquí els camins són tants i tants camins
porten al destí cert porten al mateix lloc aquests
camins camins que porten a més i més camins
que condueixen de nou a més camins replecs
matisats del sofriment algú de sobte travessa
al lluny el meu algú altre més enllà em veu
des del seu un tercer home creua el meu camí
tots anem sols són solitaris i de molts aquests
camins és solitari i de milions aquest destí
el camí de la mort és ben igual diferentment igual
prové de distints llocs aboca al mateix lloc aboca
al mateix lloc aboca al mateix lloc
aboca al mateix
lloc
De su libro
Àlbum d’Absències,
Ed. Playa de Ákaba, 2013
El Toro de Barro
 |
Amela Einat, "La cicatriz del humo” (Novela)
Col. «Biblioteca Internacional del Holocausto»
Ed. El Toro de Barro, Carlos Morales Ed.
Tarancón de Cuenca, 2005.
PVP 10 Euros
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario