lunes, 4 de febrero de 2019

«El jardín», de Franta Bass

Franta Bass (1931-1944)

(En preparación, por Carlos Morales)
 Franta Bass
(nació en Brno,  el 4 de septiembre de 1931)
El jardín
Versión de Carlos Morales



 El Jardín es pequeño
y fragrante y está lleno de rosas.
Un niño camina
por una senda estrecha.
Un niño dulce y pequeño
que crece como una flor.
Cuando la flor madure
El niño ya no estará aquí.

Grandes Obras de
El Toro de Barro
Amela Einat, LA CICATRIZ DEL HUMO, Biblioteca del Holocausto, Ed. El Toro de Barro, Carlos Morales Ed., Tarancón de Cuenca, España, 2004.
PVP: 10 euros Pedidos a:
edicioneseltorodebarro@yahoo.es
En un dramático–y real– camino de retorno, algunos de los 130 niños que sobrevivieron a Auschwitz viajaron de nuevo al escenario de aquel apocalipsis con un grupo de estudiantes israelíes de secundaria, en el que se encontraban sus hijas. El encontronazo de dos generaciones distintas con aquella memoria de dolor provocó una gigantesca catarsis individual y colectiva, cuya historia fue narrada por la psicóloga infantil Amela Einat en La cicatriz del humo, Esta novela coral pone de manifiesto las diversas formas de experimentar la presencia real de aquella tragedia en todas las generaciones del Israel contemporáneo, de cuyas patologías Amela Einat es una reputada e innovadora especialista



 





















 
 



2 comentarios:

El Toro de Barro editorial dijo...

František (Franta) Bass (Brno, 4 de setembre de 1930 - Auschwitz, 28 d'octubre de 1944) va ser un poeta txec d'origen jueu, víctima de l'Holocaust. Va ser un jove col·laborador del setmanari Vedem al camp de concentració de Theresienstadt (Terezín), on va romandre pres durant la Segona Guerra Mundial abans de morir a Auschwitz.
František Bass va néixer a Brno (Txèquia) el 1930. Als onze anys va ser deportat al camp de concentració de Theresienstadt (Terezín), amb el comboi número 149, el 12 de febrer de 1941. Les condicions a la ciutat-gueto eren molt difícils a causa de la superpoblació, la malaltia, l'escassetat d'aliments i, sobretot, el malson constant de les deportacions «cap a l'est»,[1] de les quals no hi havia retorn. Les autoritats d'autogovern jueu i un grup de presoners amb talent en el camp van intentar fer tot el possible per millorar la qualitat de vida dels nens presents. Els nens de Terezín no van poder anar a l'escola, però es van organitzar cursos de cultura, literatura i música.[2]

A Terezín, Bass col·labora amb el setmanari Vedem fundat i dirigit per Petr Ginz.[3] Juntament amb Hanuš Hachenburg, Bass destaca per la seva poesia. Entre els seus poemes més famosos hi ha Sóc jueu i El jardí.

Al final, František Bass és deportat, com la majoria dels seus companys, al camp de concentració d'Auschwitz, amb el comboi número 76, el darrer que va anar de Terezin al camp d'extermini.[4] En arribar, va morir assassinat a la cambra de gas el 28 d'octubre de 1944, com ja havia passat amb Hanuš Hachenburg i Petr Ginz. Brass acabava de complir els 14 anys.

El Toro de Barro editorial dijo...

I Never Saw Another Butterfly: Children's Drawings and Poems from Terezin Concentration Camp, 1942-1944 (Inglés) Tapa blanda